Peixateria Online 611 633 813 info@peixacasa.cat

L’Escorpora, membre destacat de la família Scorpaenidae, comparteix amb els seus parents com el peix pedra i el peix lleó la capacitat de combinar un verí poderós amb un camuflatge excepcional. Aquest habitant dels mars que envolten Espanya s’ha guanyat un lloc especial no només per la seva importància en la fauna marina, sinó també per la seva peculiar estètica i la seva rellevància en la gastronomia local. A diferència d’altres peixos d’aparença més intimidant, l’escorpora destaca per la seva barreja única de letalitat i un atractiu disseny natural que el fa inconfusible.

Descrivim una mica millor l’escorpora.

Què és l’escorpora?

L’Escorpora és un peix marí el nom científic del qual és Scorpaena scrofa, pertanyent a la família dels escorpènids. També és conegut com a rascàs o escórpora a diverses regions d’Espanya. Aquest peix es troba habitualment a l’Atlàntic oriental, al Mediterrani i al mar Negre, i sol habitar fons rocosos i sorrencs a profunditats que oscil·len entre els 20 i els 500 metres.

L’Escorpora pertany a la família Scorpaenidae, un grup de peixos coneguts per les seves espines verinoses i la seva excel·lent capacitat de camuflatge.

Noms de l’escorpora a Espanya:

L’Escorpora rep diferents noms segons la regió:

  • L’Escorpora: Astúries i Galícia.
  • Escórpora: Catalunya i Comunitat Valenciana.
  • Rascàs: Andalusia.
  • Gallineta: Canàries i altres regions costaneres.

Característiques de l’escorpora

L’Escorpora té un color rogenc o taronja, que pot variar entre tons rosats i marronosos, depenent del seu entorn. Presenta taques fosques distribuïdes al llarg del seu cos i aletes, amb una característica taca negra a la seva aleta dorsal que el fa fàcilment identificable. Aquest disseny cromàtic no només li proporciona camuflatge, sinó que també contribueix a la seva presència intimidant.

L’Escorpora té un cos robust i allargat, perfectament dissenyat per barrejar-se amb l’entorn rocós on habita. Els seus plecs i espines li donen un aspecte inconfusible, mentre que el seu cap gran i els seus ulls sortints destaquen com a adaptacions clau per detectar i capturar preses.

A més, al voltant de la seva mandíbula inferior hi ha petits tentacles que simulen algues o formacions marines, potenciant la seva capacitat de camuflatge.

Tot i que aquest peix pot arribar a fer fins a 50 cm de longitud, el més habitual és trobar exemplars més petits, amb mides que oscil·len entre els 20 i els 30 cm, fent-lo accessible tant per a pescadors com per a la gastronomia.

Un dels trets més destacables de l’escorpora és el seu eficaç sistema de defensa. Les seves espines, especialment les de l’aleta dorsal, contenen verí que pot provocar lesions doloroses si no es manipulen amb cura. Aquest mecanisme no només li serveix per dissuadir possibles depredadors, sinó que també el converteix en un peix que requereix precaució en ser manipulat.

Hàbitat

L’Escorpora habita principalment en fons marins rocosos, on troba refugi entre escletxes, coralls i roques. El seu rang de profunditat varia entre els 20 i 300 metres, adaptant-se a condicions de poca llum i temperatures més fredes en zones profundes. Aquesta preferència per àrees rocoses i accidentades li proporciona no només protecció davant depredadors, sinó també accés a les seves fonts d’aliment principals. És comú trobar-lo tant al mar Mediterrani com a l’oceà Atlàntic, especialment a regions costaneres d’Espanya.

L’Escorpora és una espècie solitària que prefereix romandre al seu refugi durant el dia, completament immòbil i camuflat. Aquesta estratègia redueix la seva exposició a possibles depredadors i maximitza la seva eficiència a la caça.

Durant el dia, la seva capacitat de camuflatge el fa pràcticament invisible per a altres peixos i bussejadors. A la nit, l’escorpora abandona el seu amagatall per caçar. Utilitza un mètode d’emboscada, romanent quiet fins que la seva presa s’acosta prou per ser capturada amb rapidesa i precisió. Aquest comportament nocturn li permet aprofitar el seu entorn sense la competència d’altres depredadors diürns.

Alimentació

L’Escorpora és un depredador oportunista la dieta del qual està composta principalment per crustacis, mol·luscs i peixos petits. Aquesta alimentació variada li permet adaptar-se als recursos disponibles al seu hàbitat, contribuint a la seva capacitat de supervivència en diferents entorns. Els crustacis, com gambes i crancs, i els mol·luscs, com sèpies o petits calamars, formen una part important de la seva dieta. També caça peixos petits que s’aventuren a prop del seu refugi.

El perfil alimentari de l’escorpora juga un paper fonamental en el desenvolupament de la seva carn blanca i ferma, coneguda pel seu intens sabor a marisc. Els nutrients i minerals que obté de la seva dieta basada en crustacis i mol·luscs enriqueixen la seva carn amb un toc característic que el converteix en una joia culinària.

Aquest sabor únic és la raó per la qual l’escorpora és tan apreciat en plats tradicionals de la gastronomia espanyola, com el famós pastís d’escorpora o el suquet de peix.

Valor gastronòmic de l’escòrpora

Aspecte Descripció
Carn Blanca, ferma i amb un sabor intens a marisc.
Plats tradicionals
  • Astúries: Pastís de cabracho.
  • Catalunya: Suquet de peix.
  • Múrcia: Caldero del Mar Menor.
  • Màlaga: Emblanco.
Rellevància cultural Molt valorada en la gastronomia espanyola, protagonitzant plats típics en diverses regions del país.

 

Propietats nutricionals de l’escòrpora (Per cada 100 g)

Aspecte Benefici
Calories Aproximadament 80 kcal.
Proteïnes 19 g. Rica font de proteïnes d’alta qualitat.
Greixos 1 g. Baix contingut en greixos, ideal per a dietes lleugeres.
Ferro 1,2 mg. Ajuda a combatre l’anèmia i millora el transport d’oxigen.
Potassi 320 mg. Regula el sistema nerviós i la contracció muscular.
Vitamines del grup B Contribueixen al metabolisme energètic, reforcen el sistema immunològic i aporten antioxidants.

Precaucions en manipular l’escòrpora

Espines verinoses: L’escòrpora compta amb espines verinoses situades principalment a la seva aleta dorsal i al cap, cosa que la converteix en un peix que requereix especial cura al ser manipulat. Aquestes espines són una eina de defensa que pot causar ferides doloroses i inflamació a qui entri en contacte amb elles.
Com evitar accidents:

  • Utilitzar guants de protecció a l’hora de manipular el peix, tant durant la pesca com a la cuina.
  • Prestar atenció en manipular-lo, especialment a prop de les seves aletes.
  • Col·locar-lo sobre una superfície estable per evitar moviments bruscos.

Instruccions de primers auxilis en cas de punxada:

  1. Desinfectar la ferida: Rentar immediatament la zona afectada amb aigua i sabó.
  2. Submergir en aigua calenta: Mantenir la ferida en aigua el més calenta possible (sense causar cremades) durant almenys 30 minuts. La calor ajuda a desactivar el verí.
  3. Consultar un metge: Si el dolor persisteix o hi ha signes de reacció al·lèrgica, buscar atenció mèdica.

L’escòrpora és una espècie que combina una anatomia fascinant amb un paper important en la gastronomia. Des dels seus colors i patrons que la converteixen en una mestra del camuflatge, fins a la seva carn saborosa i nutritiva, l’escòrpora destaca tant en la biologia marina com a les taules catalanes i espanyoles.
La seva dieta basada en marisc i el seu hàbitat en fons rocosos contribueixen tant al seu perfil gastronòmic únic com a la seva posició ecològica. No obstant això, la seva manipulació requereix precaució a causa de les seves espines verinoses, que són una defensa natural contra depredadors.

Obrir chat