Quan a Peix a Casa et diem que un peix està «fora de temporada» o que una espècie té el preu més alt de l’habitual, moltes vegades l’explicació té a veure amb la quota de pesca.
És un concepte que pot sonar tècnic, però que, com a peixaters, veiem reflectit cada setmana en el que arriba o no arriba a les nostres cambres.
Ho expliquem amb claredat.
Què és una quota de pesca
Una quota de pesca és la quantitat màxima d’una espècie que un país o una flota pot capturar durant un període determinat, normalment un any.
Aquestes quotes neixen d’un càlcul previ anomenat TAC (Total Admissible de Captures): el volum total que es pot pescar d’una espècie concreta sense posar en risc la seva renovació. A partir del TAC, la quota és la part d’aquest total que correspon a cada país.
A la pràctica, és la manera que té l’administració de dir: «d’aquesta espècie, aquest any, es pot pescar fins aquí i no més».
Qui decideix el TAC de cada espècie
El procés comença amb la ciència, no amb la política.
- Organismes com el CIEM/ICES (Consell Internacional per a l’Exploració del Mar) estudien l’estat real de cada població de peixos.
- Amb aquestes dades, la Comissió Europea proposa un TAC per a cada espècie i zona.
- El Consell de la Unió Europea, format pels ministres de pesca de cada país, negocia i aprova el TAC definitiu cada any.
Només després d’haver fixat el TAC es reparteix entre els Estats membres en forma de quota nacional, seguint un criteri històric conegut com a «estabilitat relativa»: cada país rep, any rere any, un percentatge similar segons el seu pes pesquer tradicional en aquella espècie.
El cas especial del Mediterrani
Aquí convé ser precisos, perquè el sistema no funciona igual a tots els mars.
A l’Atlàntic i al mar del Nord, la majoria de les espècies es gestionen amb TAC i quotes, tal com hem explicat. Al Mediterrani, en canvi, moltes pesqueries es controlen sobretot mitjançant un altre tipus de límits: el nombre de dies de pesca autoritzats i l’esforç pesquer permès a cada embarcació, més que no pas amb una xifra tancada de tones.
Això significa que, quan parlem de peix mediterrani, la sostenibilitat també es protegeix amb vedes, talles mínimes i limitacions dels arts de pesca, no només amb una quota clàssica.
Per què existeixen les quotes: què passaria sense elles
Les quotes no són un caprici burocràtic. Responen a un problema real i mesurable.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), un terç dels recursos pesquers del planeta estan sobreexplotats, amb una situació especialment greu al mateix Mediterrani.
Sense límits de captura, la història de la pesca mundial demostra un patró que es repeteix: es pesca més del que l’espècie pot reposar, la població disminueix i, finalment, la mateixa pesqueria deixa de ser rendible perquè ja no queden prou peixos per capturar. La quota busca frenar aquest cicle abans que arribi a aquest punt.
Vedes i talles mínimes: els companys de viatge de la quota
La quota no actua sola. Sol anar acompanyada d’altres eines que, com a peixaters, veiem reflectides constantment en el nostre dia a dia.
- Vedes: períodes en què està prohibit pescar una espècie concreta, normalment coincidint amb la seva època de reproducció.
- Talles mínimes: la mida més petita que pot tenir un exemplar per poder ser capturat i venut legalment, pensada per deixar créixer els individus joves.
- Quota o TAC: el límit total de quilos o tones que es poden extreure d’aquesta espècie durant un període.
Les tres mesures treballen juntes: de poc serviria fixar una quota alta si, a més, es permetés pescar exemplars molt petits o en plena època de cria.
Com es nota això a la peixateria
Aquí és on la teoria es converteix en una cosa tangible per a tu com a consumidor.
Quan una espècie esgota la seva quota anual, la pesca d’aquesta espècie se suspèn fins a l’any següent, encara que tècnicament continuï havent-hi demanda. És una de les raons per les quals de vegades trobes un producte marcat com a «fora de temporada o no disponible» a la nostra botiga, fins i tot en plena època de consum habitual.
També explica per què el preu de determinades espècies, com la tonyina vermella, puja en determinats moments: quan l’oferta està limitada per llei, el preu reflecteix aquesta escassetat controlada, no una pujada arbitrària.
Certificacions que van més enllà de la quota
Complir la quota és obligatori per llei, però algunes pesqueries i piscifactories van més enllà i busquen certificacions independents que acrediten bones pràctiques addicionals.
Els segells més coneguts són MSC (Marine Stewardship Council), per a la pesca extractiva sostenible, i ASC (Aquaculture Stewardship Council), per a l’aqüicultura responsable. Pots llegir més sobre com funcionen al nostre article sobre certificacions de peix a Espanya.
Un bon exemple és la mateixa tonyina vermella: actualment només es pot capturar complint estrictes mesures de la Unió Europea, i a Peix a Casa treballem amb peces certificades com la nostra Tonyina Vermella Bluefin certificada, que garanteix una traçabilitat completa des de la captura.
Com treballem les quotes i la sostenibilitat a Peix a Casa
Com a peixaters, respectar la quota no és una opció: és la base sobre la qual comprem cada dia a la llotja.
- Comprem a llotges i proveïdors que operen dins dels límits legals de captura.
- Prioritzem espècies de temporada, quan l’oferta natural és més gran i el preu és més just.
- Treballem amb peces certificades en espècies especialment sensibles, com la tonyina vermella.
- T’informem amb transparència quan un producte no està disponible per motius de temporada o de veda, en lloc de substituir-lo sense avisar-te.
Per conèixer més sobre el nostre compromís amb la pesca responsable, també pots llegir el nostre article sobre els beneficis de consumir peix sostenible.
Què pots fer tu com a consumidor
Entendre la quota de pesca també t’ajuda a comprar millor, sense que suposi cap esforç extra.
- Diversifica les espècies que consumeixes: no depenguis sempre de les mateixes dues o tres, per repartir la pressió pesquera.
- Segueix el calendari de temporada: comprar quan l’espècie està en el seu millor moment sol coincidir amb captures més sostenibles.
- Pregunta al teu peixater: si una espècie no està disponible, probablement hi ha una raó de fons relacionada amb la quota o la veda, no un simple desproveïment.
Si vols començar per aquí, a la nostra peixateria online trobaràs sempre la selecció de peix i marisc disponible segons la temporada i dins dels límits de captura responsable. I si tens qualsevol dubte sobre l’origen o la certificació d’un producte concret, pots escriure’ns des de la nostra pàgina de contacte.