A Peixacasa, molts clients ens pregunten si el llobarro i la corvina són el mateix peix. Tot i que a simple vista poden semblar semblants, tenen diferències importants que convé conèixer abans de decidir quin portar a casa. Com a peixaters experts, t’expliquem en detall les característiques, usos a la cuina i propietats nutricionals de cadascun.
Diferències entre el llobarro i la corvina
| Característica | Llobarro (Dicentrarchus labrax) | Corvina (Argyrosomus regius) |
|---|---|---|
| Família | Moronidae | Sciaenidae |
| Forma del cos | Allargat, esvelt | Allargat, robust |
| Color | Gris platejat, llom més fosc | Gris platejat amb reflexos daurats |
| Mida habitual | 40-100 cm, fins a 12 kg | 50 cm a 2 m, fins a 40 kg |
| Boca | Gran, llavis carnosos | Gran, interior groc daurat |
| Cua | Escotada | Forma de “S” o “V” |
| Escates | Petites i brillants | Mitjanes, ben visibles |
Aspecte i mida: com diferenciar-les?
Tot i que tant el llobarro com la corvina habiten zones costaneres i es poden trobar als mercats i restaurants, les seves diferències físiques es fan evidents si ens hi fixem bé.
Llobarro (Dicentrarchus labrax):
El llobarro té un cos allargat i estilitzat, ideal per nedar amb agilitat. El seu color és sobri i elegant: llom gris fosc, gairebé negre, que es degrada fins a un ventre blanc nacrat. El cap punxegut també és característic. Normalment, els exemplars que es comercialitzen pesen entre 500 g i 2 kg, tot i que al mar obert poden ser més grans.
Corvina (Argyrosomus regius):
La corvina és més corpulenta i de presència imponent. El seu cos és robust, amb escates grans i definides. Destaca pel seu color platejat brillant i pot arribar fàcilment als 10 o 15 kg. És ideal per a preparacions grans o per tallar en filets generosos.
Sabor i textura a la cuina
Pel que fa al gust, tot depèn del paladar. Tots dos són peixos blancs, però el seu comportament en coccions és diferent.
El llobarro té una carn blanca, ferma i fina. Va perfecte amb coccions suaus: al forn amb herbes, al vapor amb verdures o a la sal. Destaca per un sabor net i una presentació refinada.
La corvina, en canvi, és més carnosa i sucosa. El seu lleuger contingut en greix li dona untuositat i li permet aguantar coccions més intenses. A la planxa, en guisats o marinada per ceviche, sempre manté la seva textura.
Consell del peixater: vols una pell cruixent i una carn jugosa? Tria la corvina. No es resseca fàcilment i és molt versàtil al foc viu.
Nutrició: beneficis per a la salut
Tant el llobarro com la corvina són opcions molt saludables. Aporten:
- Proteïnes d’alta qualitat, per a la regeneració muscular i les defenses.
- Baix en greixos, ideals per a dietes lleugeres o equilibrades.
- Àcids grassos Omega-3, bons per al cor i el cervell.
- Minerals com fòsfor i potassi, essencials per al sistema nerviós i muscular.
El llobarro és més lleuger i magre, apte per digestions fàcils o control calòric estricte.
La corvina és una opció més energètica, ideal per esportistes o dietes amb més despesa calòrica.