El peix, ja sigui salvatge o de piscifactoria, ens aporta més de 40 substàncies essencials entre les que es troben: proteïnes, vitamina D (100 g de salmó aporten la dosi diària recomanada de vitamina D), vitamina B12, fòsfor, iode, magnesi , coure, seleni i omega 3 (DHA, EPA).
El peix protegeix el nostre sistema cardiovascular i el nostre cervell. A més, els omega 3 que contenen actuen sobre el desenvolupament neurològic, redueixen el risc de patir depressió i ajuden a prevenir certs tipus de càncer.
Però, què és millor el peix salvatge o el peix de criador?, en què es diferencien? En aquest article resolem aquests dubtes i aprofundim sobre les característiques dels dos tipus de peix.
Quin és el peix salvatge?
El peix salvatge és aquell que és capturat a la natura, dins del seu hàbitat natural (oceans, rius, llacs), mentre que el peix d’aqüicultura es cria en tancs grans o en corrals controlats i ubicats dins de llacs, oceans o rius.
Característiques del peix salvatge
La principal característica dels peixos salvatges rau en el seu sabor i qualitats organolèptiques (olor, textura, aspecte). Els peixos salvatges són molt més delicats i tenen una textura més agradable al paladar que el peix de piscifactoria.
A més, un altre dels avantatges dels peixos salvatges és la seva qualitat nutricional. La qualitat nutricional dels peixos depèn del que mengen. Els peixos salvatges mengen una dieta natural molt variada (mol·luscs, crustacis o altres peixos) i tendeixen a ser lleugerament més baixos en greixos saturats que els peixos de criador.
Els peixos salvatges, per altra banda, estan plens de minerals traça que es troben als oceans.
D’altra banda, els peixos salvatges no contenen antibiòtics, com passa en el cas dels peixos piscifactoria.
És clar que el peix salvatge és molt més car si el comparem amb el peix d’aqüicultura. Si el peix salvatge està congelat o en conserva el preu és més reduït que el dels exemplars frescos.
Una altra de les diferències dels peixos salvatges és que tenen un menor control sanitari i una menor traçabilitat en viure en llibertat. Els peixos de piscifactoria porten un seguiment exhaustiu. Podem conèixer-ho tot, com s’han criat i com han estat alimentats.
A Peixacasa un cop tallada i netejada la peça, passem tots els talls mitjançant una taula amb diferents espectres de llum per assegurar que estigui lliure d’anisakis.
Peix de granja o d’aqüicultura, què és?
Els peixos de granja es crien en una bassa on es controla la qualitat de l’aigua, o en una gàbia situada a mars, rius o llacs. Normalment s’alimenten amb trossos de peix o amb un pinso compost d’alt contingut energètic, la seva alimentació està testada per comprovar que no conté contaminants ni patògens.
La qualitat sanitària del peix piscifactoria depèn tant de la seva alimentació (amb més o menys productes vegetals), dels tractaments que rebin (antiparasitaris, antibiòtics), de l’espai de què disposin per moure’s i de la qualitat de les aigües (conques terrestres, aiguamolls costaneres, gàbies al mar). Aquestes piscifactories són molt vulnerables a la contaminació i, de vegades, la carn de determinats peixos conté nivells de contaminants superiors als de les espècies silvestres. Per evitar aquest risc, es duen a terme controls periòdics.
Hi ha piscifactories ecològiques on, excepte la truita de piscifactoria que no pot competir amb la truita salvatge, les qualitats gustatives del peix que s’hi produeixen són similars a la dels exemplars salvatges. A les piscifactories ecològiques, la dieta del peix està seleccionada rigorosament i el nombre de tractaments farmacològics és molt limitat.
L’aqüicultura és important en molts sentits, no només com a font d’aliment. Proporciona productes d´alt valor comercial, restauració d´hàbitats, reposició de poblacions silvestres i reposició d´espècies amenaçades en perill d´extinció. També ajuda amb l’acumulació de nutrients, disminueix el risc de brots de malalties en ambients aquàtics, preveu l’escapament d’espècies no natives i augmenta la qualitat del producte final.
Característiques principals
El preu dels peixos de piscifactoria és molt més reduït que el del peix salvatge.
El peix d’aqüicultura té un control sanitari més gran i una traçabilitat més gran, a causa del seu rigorós control sanitari, els peixos de granja no contenen el paràsit de l’anisakis.
És veritat, que el sabor i la textura dels peixos de piscifactoria no és tan delicat com el dels peixos salvatges.
Els peixos de piscifactoria generalment conté més greix a causa de la seva alimentació, encara que tenen menys omega 3 i 6, que el peix salvatge.
Com saber si un peix és salvatge o d’aqüicultura
Tot i les diferències que hem assenyalat entre els peixos salvatges i els peixos de viver, en la majoria dels casos als consumidors ens resulta impossible distingir-los.
Per saber si un peix és salvatge o d’aqüicultura ens podem fixar en aquests petits detalls:
- Els peixos salvatges solen tenir un sabor i olor més suau, la carn més fosca i una textura més ferma. Per contra, els peixos piscifactoria tenen una carn més clara, un sabor i olor més intens i una textura més sucosa i tendra.
- Una altra de les diferències rau en la mida. Els peixos salvatges són més petits i fibrosos davant dels peixos de granja que són més grans i menys fibrosos.
- Pel que fa a la seguretat, ambdós tipus de peix són igual d’assegurances a causa del control rigorós que actualment té el peix d’aqüicultura. El percentatge d’hormones, antibiòtics o altres substàncies que tenen els peixos de piscifactoria és tan reduït que no suposa cap risc per a la salut humana.
Hi ha peixos d’aqüicultura que pel seu sabor i aspecte semblen salvatges. Moltes vegades, ens suggestionem i creiem que els peixos salvatges són millor perquè hem pagat més. El cas més difícil de diferenciar, entre tots dos tipus de peix, són els exemplars de llobarro i daurat. Els d’aqüicultura són una mica més grassos pel fet que es mouen menys i les alimenten a consciència. No obstant això, segons l’època de l’any i l’alimentació que hagi rebut, un exemplar salvatge (menjant molt peix blau) pot tenir més quantitat de greix infiltrat, fet que el converteix en més melós.
Conclusió
El peix té una gran riquesa nutricional i aporta al nostre organisme substàncies essencials que prevenen laparició de malalties cardiovasculars, neurològiques i determinats tipus de càncer. Per això és necessari per a la nostra salut consumir peix de forma habitual, tant se val que sigui salvatge o de piscifactoria.
La millor forma de comprar peix de qualitat consisteix a acudir al teu pescater o comerç de confiança en què t’aconsellaran sempre sobre el producte més recomanable i t’informaran sobre l’origen i la traçabilitat del peix que compris.
