Amb l’estrena el 2025 de Avatar 3, James Cameron continua ampliant l’univers de Pandora i consolida l’oceà com un dels grans eixos narratius i visuals de la saga. Si a El sentit de l’aigua el mar era refugi, ara es presenta també com un territori en disputa, ple de vida, tensions i espècies que reforcen la connexió entre els Na’vi i el seu entorn.
La pel·lícula ens torna a situar al costat dels Metkayina, el clan costaner, i aprofundeix en la seva relació amb l’ecosistema marí.
No es tracta només d’un paisatge espectacular. L’oceà condiciona la manera de moure’s, d’alimentar-se i d’entendre el món. Com en entregues anteriors, moltes de les criatures que hi apareixen beuen directament de referències biològiques reals.
El skimwing i la lògica biològica
Entre les espècies més reconeixibles continua destacant el skimwing, o tsurak en llengua Na’vi. Aquest animal actua com a mitjà de transport sobre la superfície de l’aigua i simbolitza l’adaptació total a un entorn híbrid, entre mar i aire.
El seu disseny recorda de manera immediata els peixos voladors de la família Exocoetidae. A la Terra hi ha prop de 70 espècies descrites, capaces d’impulsar-se fora de l’aigua i planar diversos centenars de metres. Els seus cossos rígids i les aletes pectorals desenvolupades els permeten guanyar estabilitat durant el planatge, sempre com a mecanisme de fugida davant depredadors.
A Pandora, el skimwing porta aquesta idea més enllà. No fuig, conviu amb el vol rasant com a part natural del seu desplaçament. És una diferència clau que marca el to de la pel·lícula, el domini del medi no és puntual, és constant.
Diferències amb els peixos reals
La mida és la primera gran distància entre ficció i realitat. Un peix volador terrestre mesura al voltant de 30 centímetres. Un skimwing és prou gran per transportar un adult Na’vi. El seu cos llarg i potent s’acosta més al de grans nedadors oceànics com el marlí o el peix vela.
Les aletes també expliquen una altra història. En els peixos voladors, les pectorals són les protagonistes del planatge. En el skimwing, aquestes aletes són petites i estabilitzadores. Les grans “ales” són un parell extra d’extremitats, un tret habitual de la fauna de Pandora, on moltes espècies presenten sis extremitats en lloc de quatre.
L’aleta dorsal és llarga i contínua, un tret que recorda tant peixos primitius com el bowfin com grans espècies pelàgiques. A més, hi apareixen petites aletes dorsals addicionals, inexistents en la fauna terrestre actual, pensades per a la interacció amb els genets.
En els peixos voladors reals, les aletes pectorals estan molt desenvolupades i són les responsables del planatge sobre la superfície de l’aigua. Els peixos voladors tenen una aleta dorsal més curta i situada cap a la part posterior del cos.
La cua marca una altra diferència important. Tant el skimwing com els peixos voladors presenten un lòbul inferior allargat, però la seva estructura és diferent. En els peixos voladors la cua és homocerca, amb la columna vertebral acabant abans de l’aleta. En el skimwing, la cua és heterocerca, amb la columna vertebral prolongant-se cap al lòbul inferior, una característica que no es dona en peixos actuals i que només s’ha documentat en espècies marines extingides.
Cua, respiració i alimentació
La cua del skimwing presenta una estructura heterocerca, amb prolongació de la columna vertebral cap al lòbul inferior. Aquest tipus de cua no existeix en peixos vius, però sí que s’ha documentat en espècies extingides com els mosasaures. De nou, la pel·lícula recorre a la paleontologia per construir criatures creïbles.
La respiració és un altre punt interessant. El skimwing pot respirar sota l’aigua i a l’aire. A la natura existeixen peixos capaços de captar oxigen atmosfèric, com els peixos pulmonats o “els bettes”, tot i que ho fan mitjançant òrgans especialitzats i aspirant aire per la boca. Avatar no entra en el detall anatòmic, però la referència és clara.
Foto: El Betta splendens és una espècie de peix d’aigua dolça molt popular en aquaris. Té un òrgan especial anomenat laberint, que li permet respirar oxigen directament de l’aire, a més del que obté a través de les brànquies. Aquesta capacitat li permet sobreviure en aigües pobres en oxigen.
El seu cap allargat i dentat recorda tant els peixos gar com certs rèptils aquàtics. No és un disseny casual. Indica un animal depredador, adaptat a capturar peixos i altres preses marines amb rapidesa.
Del cinema al peix real
Avatar: Fire and Ash torna a posar el focus en la diversitat marina i en la relació entre espècie i entorn. Aquesta mateixa lògica existeix als nostres mars. Cada peix que arriba a la peixateria respon a una adaptació concreta, fons sorrenc, aigües profundes, corrents freds o zones rocoses.
Una mirada amb sentit comú
La saga Avatar parla de convivència amb l’entorn més que de discursos explícits. Traslladat a la taula, el missatge és directe. Menjar peix no va de complicar receptes ni d’artificis, va d’entendre el producte, escollir bé i tractar-lo amb respecte.
El cinema inspira. El mar alimenta. Entre Pandora i la nostra costa hi ha una gran distància, però també una idea compartida, cuidar l’entorn és l’única manera de continuar gaudint-ne.
Fonts:
20th Century Studios, material oficial i entrevistes de l’equip creatiu d’Avatar.
FAO, guies d’espècies marines i pesca responsable.
FishBase i Encyclopaedia Britannica, biologia i morfologia de peixos marins.