Peixateria Online 611 633 813 info@peixacasa.cat

La corvina, coneguda científicament com a Argyrosomus regius, és un peix demersal que ha despertat l’interès tant dels aficionats a la cuina com dels biòlegs marins.

Aquesta espècie forma part de la família Sciaenidae, comunament coneguda com a tamborilers o corvines, el que és indicatiu del característic graznit que produeixen.

La corvina destaca dins d’aquesta família per la seva fina textura i el seu sabor subtil però característic, que la converteix en una captura molt apreciada en el món culinari.

Hàbitat de la corvina

L’espècie corvina es troba predominantment en les aigües més càlides de l’Atlàntic oriental, des de les costes d’Europa i el nord d’Àfrica fins al mar Bàltic, i fins i tot s’estén fins a les aigües del Mediterrani i el mar Negre.

Hàbitat corvina

Aquesta distribució geogràfica està influïda en gran mesura per la preferència de la corvina pels climes temperats i subtropicals, on prospera en entorns costaners.

El hàbitat natural de la corvina sol caracteritzar-se per fons sorrencs o fangosos on pot alimentar-se de peixos petits i invertebrats.

Les corvines juvenils solen trobar-se en estuaris i llacunes costaneres, que els proporcionen un entorn protegit ric en nutrients i protecció davant els depredadors.

A mesura que maduren, les corvines tendeixen a migrar a aigües més profundes, encara que romanen en la regió de la plataforma continental.

Comprendre l’hàbitat i la distribució de la corvina no només és crucial perquè la indústria pesquera gestioni de forma sostenible aquest recurs, sinó també perquè els esforços de conservació mantinguin l’equilibri delicat dels ecosistemes marins en els quals aquest peix juga un paper important.

Característiques de la corvina

La corvina, amb el seu cos allargat i les seves escates de color gris argentat, presenta una figura cridanera en les aigües costaneres on resideix.

La corvina adulta pot arribar a una mida considerable, mesurant sovint fins a un metre de longitud i pesant més de 50 quilograms, encara que els exemplars de mercat solen ser més petits.

corvina adulta

El cos del peix és robust i una mica comprimit lateralment, culminant en un cap arrodonit i rom amb un marcat prognatisme a causa de la seva mandíbula inferior sortint.

Aquesta característica és especialment útil quan busca preses en el fons marí. L’aleta dorsal està dividida en dues parts, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb radis més tous.

Una característica que la defineix és la línia lateral, molt visible i recta al llarg del peix, que ajuda a la seva percepció sensorial.

La carn de la corvina

La carn de la corvina és pàl·lida, de color blanc rosat, ferma al tacte i esdevé escamosa al coure-la. Aquesta textura és un identificador clau a l’hora de distingir-la d’altres peixos al mercat.

supremes corvina

Quant al sabor, la corvina sol ser lloada pel seu sabor suau i dolç, menys pronunciat que el d’altres peixos marins.

La seva carn manca de la untuositat d’espècies com la verat o la sardina, la qual cosa contribueix al seu sabor més lleuger.

El baix contingut en greix de la carn de la corvina la converteix en un ingredient versàtil a la cuina, capaç d’absorbir una àmplia gamma de sabors i condiments.

El baix contingut en greix de la carn de la corvina la converteix en un ingredient versàtil a la cuina, capaç d’absorbir una àmplia gamma de sabors i condiments.

Diferència amb la llobarro o el mer

En un anàlisi comparatiu amb varietats de peix similars, com la llobarro o el mer, la corvina es defensa amb un sabor delicat però distint, menys “a peix” que la primera i més subtil que el segon.

La textura de la corvina és més ferma que la de la llobarro, que pot ser una mica més tova i menys densa.

Front al mer, la carn de la corvina és menys carnosa i més escamosa, encara que no es desfà tan fàcilment com la d’altres peixos més escamosos, la qual cosa la fa ideal per a rostir a la graella i a la paella.

La combinació única d’un sabor suau i una textura ferma permet a la corvina destacar en l’escena culinària, convertint-la en l’opció preferida de xefs i cuiners casolans que busquen preparar plats de marisc refinats i accessibles alhora.

Característica Corvina (Argyrosomus regius) Llobarro (Dicentrarchus labrax) Mer (Epinephelus spp.)
Hàbitat Aigües costaneres, estuaris i albuferes Aigües costaneres, zones rocoses i estuaris Aigües càlides, esculls de corall i rocosos
Mida Fins a 1 metre de longitud i 50 kg Generalment fins a 1 metre, però sol ser més petita Varia àmpliament, alguns poden superar els 2 metres i 400 kg
Aparença Cos allargat, platejat-gris, línia lateral visible Cos robust, platejat, sovint amb ratlles fosques Cos gran i robust, variat en colors, sovint amb patrons o taques
Textura Carn ferma i escamosa Carn ferma i sucosa Carn molt ferma, de vegades gairebé mantegosa
Sabor Sabor suau i dolç Sabor delicat i lleugerament més pronunciat que la corvina Sabor distintiu i ric, sovint descrit com ‘més saborós’
Cuina Versàtil, bona per a rostir i fregir Versàtil, popular a la planxa o al forn Versàtil, comú en guisats i plats al forn
Nutrició Rica en proteïnes, baixa en greixos saturats, conté Omega-3 Rica en proteïnes, conté Omega-3, vitamines del grup B Rica en proteïnes, alt contingut d’Omega-3, depenent de l’espècie
Pesca Sostenible si es segueix regulació, algunes àrees amb sobrepesca Sotmesa a regulacions per prevenir la sobrepesca, cultiu en aqüicultura Algunes espècies sobreexplotades, regulacions estrictes en algunes regions
Preu Generalment assequible Pot ser més car, especialment la llobarro salvatge Varia, sovint més car a causa de la sobrepesca i demanda

10 curiositats de la corvina

Algunes curiositats sobre la corvina que podrien interessar-te:

  1. Soroll característic: Les corvines són conegudes pels sons que poden emetre. Els mascles d’algunes espècies produeixen sons greus durant la temporada d’aparellament per atraure a les femelles, utilitzant la seva bufeta natatòria com un instrument ressonant.
  2. Cresciment ràpid: La corvina és un peix que creix relativament ràpid en comparació amb altres espècies marines, la qual cosa la fa un objectiu popular per a la pesca comercial i esportiva.
  3. Longevitat: Malgrat el seu ràpid creixement, les corvines poden viure molts anys. Algunes espècies poden viure més de 20 anys si no són capturades o afectades per depredadors naturals.
  4. Versatilitat culinària: La carn blanca i ferma de la corvina la fa extremadament versàtil a la cuina. Pot ser preparada de moltes maneres, incloent al forn, a la graella, al vapor o fins i tot en ceviche, aprofitant la seva capacitat per absorbir sabors.
  5. Importància econòmica: La corvina és un peix molt valorat en la gastronomia, especialment en la cuina mediterrània i asiàtica, la qual cosa la converteix en una espècie de gran importància econòmica en moltes regions costaneres.
  6. Especies en perill: Algunes espècies de corvina, com la corvina negra del Golf de Califòrnia, estan en perill d’extinció a causa de la sobrepesca i la destrucció del seu hàbitat.
  7. Fòssils vius: S’han trobat fòssils de corvines que daten de milions d’anys, la qual cosa indica que aquestes espècies han sobreviscut amb pocs canvis al llarg de la història geològica.
  8. Pesca esportiva: La corvina és un peix molt buscat en la pesca esportiva a causa de la seva mida i la lluita que ofereix quan és capturada, proporcionant una experiència emocionant per als pescadors.
  9. Indicadors de salut de l’ecosistema: Les corvines solen ser indicadors de la salut dels ecosistemes marins en els quals viuen, ja que requereixen aigües netes i hàbitats ben conservats per prosperar.
  10. Regulacions de pesca: A causa de la seva popularitat i sobreexplotació en algunes àrees, existeixen regulacions estrictes per a la pesca de corvina en moltes parts del món, incloent talles mínimes i temporades de veda per protegir les poblacions.

Diferents zones, diferents noms

La corvina és coneguda en diferents parts del món per diversos noms que poden variar segons la regió i l’idioma. Alguns dels noms alternatius per a la corvina són:

  • Corvina Rubia: En algunes regions hispanoparlants, se li diu així pel color més clar de la seva pell.
  • Corvina Negra: Una altra variant que rep el seu nom pel color fosc de la pell d’aquesta espècie particular.
  • Weakfish o Drum Fish: En anglès, especialment als Estats Units, la corvina pot ser coneguda com “weakfish” a causa de la debilitat de la seva boca, que es trenca fàcilment quan es pesca amb ham, o “drum fish” pels sons de tambor que emet.
  • Croaker: Un altre terme en anglès que es refereix a la seva capacitat d’emetre sons croants.
  • Berrugate: En algunes zones del Carib, se li pot dir així per les protuberàncies o “berrugas” que presenten algunes espècies.
  • Perca: En alguns països de Sud-amèrica, se li pot dir “perca”, encara que no s’ha de confondre amb les perciformes d’aigua dolça.
  • Umbrina: En contextos científics o especialitzats, de vegades se li diu pel seu gènere Umbrina.
  • Curvina: Variant del nom que s’utilitza en algunes regions de parla hispana.
  • Bijirita: Un nom local utilitzat en algunes parts d’Amèrica Llatina.
  • Cocinero: En algunes regions costaneres d’Espanya, la corvina rep aquest nom col·loquial.

És important assenyalar que el nom “corvina” pot referir-se a diferents espècies dins de la mateixa família de peixos, i cadascuna d’aquestes espècies pot tenir noms vernaculars addicionals en les localitats on són comuns. A més, a causa de la diversitat d’espècies i l’amplia distribució geogràfica, els noms poden creuar-se i utilitzar-se per referir-se a més d’un tipus de peix.

La corvina no només és un recurs valuós per a l’economia de les comunitats costaneres, sinó també un indicador vital de la salut dels nostres oceans. La seva preservació és essencial per mantenir l’equilibri dels ecosistemes marins i la biodiversitat que aquests sostenen.

Recursos: