Sabem que els llamàntols són crustacis marins, de molta popularitat i amb gran protagonisme en múltiples platets gourmet de reconeixement mundial. Diferenciar el llamàntol canadenc del llamàntol gallec pot influir en el resultat de la preparació.
No obstant això, hi ha una gran quantitat d’aspectes que permeten identificar aquests lubrigants, com ara el seu lloc de procedència, característiques morfològiques i posterior a la cocció. Aquests ens ajudaran a determinar amb certesa quin tipus és i la utilitat de cadascuna a cada platet per a un major gaudi.
T’explicarem tots els trucs perquè puguis distingir entre cadascun d’aquests, i no et deixis enganyar amb el preu ni la qualitat. D’aquesta manera, al moment de consumir el teu llamàntol gallec o canadenc, el podràs gaudir amb total certesa.
Tipus de llamàntol
Els llamàntols són crustacis, i podem trobar-los de diferents espècies, entre les més populars per a consum són el canadenc i el gallec. Tot i ser de la mateixa família, tenen característiques pròpies que els feixos lubricants totalment diferent
Llamàntol canadenc
El llamàntol canadenc el nom científic del qual és Homarus americanus, també popularment conegut com a lubricant americà, aquest crustaci és molt conegut a nivell mundial per la seva grandària, aconseguint un pes record de 20,14 kg, a més del seu gran potencial gastronòmic.
Es troben a les fredes profunditats de les aigües pertanyents a les províncies atlàntiques, del territori canadenc. El llamàntol canadenc s’alimenta de mol·luscs com el musclo, equinoderms com les estrelles de mar, peixos petits, crustacis, i altres.
Aquest famós lubricant és un excel·lent ingredient principal en una gran diversitat de preparacions, igual que les llagostes la cocció es pot fer amb l’exemplar viu. La seva carn es caracteritza per tenir una coloració marró o vermellosa.
Tot i així, sol elaborar-se amb arròs oa la planxa, permetent degustar d’un deliciós sabor, o acompanyar-se amb guarnicions, condiments o salses. Això és perquè el seu sabor és suau i es complementa molt bé amb altres ingredients.
És molt més econòmic que el llamàntol gallec, a més de trobar-se en més abundància als comerços i mercats. Per això tendeix a ser més accessible i comú el seu ús en platets i menú de restaurants.
Característiques
- Grandària entre 20 a 60 cm de llarg (mitjana 23 cm).
- Pes entre 450 g a 4 kg (680-900 g).
- Cua en forma de ventall color vermellosa o bruna.
- Crustaci decàpode (10 potes)
- Coloració vermellosa, potes amb pigmentació groc verdosa.
- Cap més gran en proporció al cos.
- Té espines (1 o més)
- Queles (pinces) amb espines de color vermell, oa la punta, ubicades al cap.
- Queles vermelles o ataronjades a la seva porció inferior.
- Antenes punxegudes, llargues en forma de “Y”
- Queles asimètriques, petites i gruixudes.
- Posseeix més carn que altres llamàntols.
- Sabor suau i insípid.
Llamàntol gallec
És un marisc, anomenat científicament com a Homarus gammarus i conegut comunament com a lubricant blau, amb alta valoració gastronòmica i un cost elevat. El llamàntol gallec de la ria procedeix de les costes Cantàbriques de Galícia i el blau de les costes britàniques.
La pesca d’aquests lubrigants és realitzada amb nanses, així s’ha aconseguit la pesca sostinguda de lubrigants blaus al llarg de tot l’any. No obstant això, els llamàntols gallecs són estacionaris (Juliol i agost), es refugien en fons rocosos de 2 a 50 metres de la superfície.
Aquest és un crustaci molt semblant a la llagosta en la seva textura i sabor, aquesta mena de lubricant és molt més escassa i exclusiva. És nocturn i s’amaga durant el dia, sol alimentar-se de pops, mol·luscs més petits, sípies, congres, peixos, o altres.
A la gastronomia, ha guanyat gran popularitat la seva carn de color vermell intens, pel seu deliciós i exquisit sabor, més pronunciat que el d’altres exemplars. Només consumir-lo amb un toc d’oli i sal ja ho fa ser una menja fina i refinada, i ni comptar les meravelloses receptes gurmet.
La consistència de la carn del llamàntol gallec ho fa perfecte per a preparacions a la planxa, o amb arròs. Es recomana no canviar el seu sabor amb condiments, sinó degustar-lo de la manera més simple per apreciar al màxim no només el sabor, sinó també la textura.
Característiques
- Cos allargat i menys robust que el llamàntol canadenc.
- Grandària entre 30 a 75 cm de llarg.
- Pes de 300 g a 5 kg
- Cua en forma de ventall de color blau
- Cuirassa de color blau (Crustacinina) amb taques blanques
- Crustaci decàpode (10 potes)
- Manca de queles al cap.
- Queles blanques o vermell tènue, a la seva porció inferior.
- Les espines de les queles són blanques o de punta blanca.
- El primer para de potes culmina en pinces, una de gran per tallar i una altra de més petita per triturar.
- Posseeix 4 antenes al cap, 2 llargues i 2 curtes.
- Menys carnós que el Lubrigant canadenc.
- Sabor pronunciat.
- Carn blanca i de consistència ferma, fina i llisa.
Conclusió
Els llamàntols són mariscs d’alta cuina, pel que fa a gastronomia el lubricant canadenc és de color vermellós, té més carn, la qual es torna de color marró posterior a la cocció. El seu sabor és més insípid, perfecte per a fumets i brous, o per a receptes condimentades.
No obstant això, el llamàntol gallec és de color blau i el seu consum és molt més refinat i exclusiu, pel fet que la seva limitada accessibilitat i alt cost. Es recomana una preparació senzilla per no modificar-ne el sabor natural, la carn de coloració vermellosa intensa, sucosa, i textura fina.
